Els drets del consumidor català

15 de març de 2021 | Actualitat
drets-consumidor

Avui, 15 de març, és el Dia Mundial dels Drets del Consumidor. Malauradament, més del 80% dels productes que es venen a Catalunya són il·legals perquè, 10 anys després de l’aprovació del Codi de consum, a la pràctica no se n’apliquen els articles lingüístics

Avui, 15 de març, és el Dia Mundial dels Drets del Consumidor.

Malauradament, més del 80% dels productes que es venen a Catalunya són il·legals, perquè 10 anys després de l’aprovació del Codi de consum, a la pràctica no se n’apliquen els articles lingüístics. No hi ha cap regió dins la Unió Europea amb tantes empreses que actuïn fora de la llei.

Recordem que el 20 de juliol del 2010 es va aprovar la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, que, per bé que no arribava a l’equiparació amb la resta de ciutadans europeus, representava una aproximació dels drets lingüístics dels consumidors de Catalunya als de la resta d’Europa, inclosos els de les regions espanyoles de parla castellana. Però l’aplicació real per part de les autoritats competents no s’ha produït i això fa que moltes empreses actuïn impunement en el mercat català.

De facto, Catalunya és probablement la regió europea on les empreses poden actuar més impunement sense complir la llei. Això és evident en les instruccions i etiquetatge de productes. No hi ha cap altre cas d’una llengua comparable en dimensions i vitalitat amb tan poca presència en les instruccions, manuals d’ús i etiquetatge d’electrodomèstics, cotxes, joguines, mobles, productes farmacèutics, roba, tabac, fertilitzants, plaguicides, explosius, productes tòxics i perillosos, productes pirotècnics, detergents i productes de neteja, cosmètics, salut personal, electrònica, calçat, plantes de viver, medicaments homeopàtics, joies, marroquineria, lents de contacte, cuir, productes industrials en general.

Dit això, durant el 2020 s’han aconseguit avenços significatius en l’etiquetatge, i la Plataforma per la Llengua ha anunciat que empreses com Inditex, Tendam, Tesla, Desigual o Mango, per citar-ne algunes, ja estan etiquetant els seus productes en català. Moltes més empreses s’han compromès a fer-ho durant aquest 2021.

D’altra banda, encara que ja era una obligació des del 1998 amb la Llei de política lingüística, molts establiments i empreses —incloses les grans empreses de serveis com ara la telefonia o els serveis a la llar— incompleixen de manera sistemàtica l’obligació de fer en català les invitacions a comprar, cartes de restaurants, retolació fixa, factures o altres documents contractuals. Aquestes obligacions o garanties d’ús del català també les tenen la resta de llengües europees de dimensions similars a la nostra.

La iniciativa d’El Segell posa en valor, doncs, no solament la tasca dels productors que tenen en compte la llengua catalana com a element de cohesió i de bona praxis en RSE; també posa en valor que les empreses que en gaudeixen tenen en compte el marc jurídic on operen i respecten les normes, cosa que haurien de fer totes i que, la immensa majoria d’empreses que venen i distribueixen béns i serveis a Catalunya, ho fan quan s’adrecen a altres mercats que tenen una normativa pròpia.