Des de quan s’etiqueta en català?

8 de Setembre de 2020 | Actualitat
Des de quan s'etiqueta en català

L’ús de la llengua catalana en l’activitat empresarial i en la producció de béns i serveis va viure el seu primer gran esclat al principi del segle passat.

Sovint es tendeix a pensar que la llengua catalana i la seva normalització és un procés que s’engega als anys 80 del segle passat, quan la restituïda Generalitat de Catalunya comença a emprendre mesures polítiques en aquesta direcció.

El cert, però, és que molts anys abans, especialment des dels anys 10 fins a la dictadura de Primo de Rivera, i des dels anys de la República fins al cop d’estat i posterior dictadura franquista —és a dir, durant els períodes en què els poders públics espanyols no van prohibir l’ús del català— la llengua catalana era molt present al paisatge lingüístic del comerç i dels productes.

La presència del català als productes i a les etiquetes va anar estretament lligada als canvis estètics dels empaquetaments, això que avui anomenem packaging. L’adveniment del modernisme i l’impacte que van tenir les avantguardes —principalment, l’art-déco— van revolucionar el concepte del consum de masses: a partir d’ara, no solament importava el contingut, el continent era primordial, calia que reflectís el producte en qüestió. I, si calia empatitzar amb els possibles compradors, l’ús de la llengua d’aquest comprador era clau. El català als cartells de les botigues, a les capses dels productes, als cartells publicitaris, a les etiquetes, als anuncis, als calendaris… En definitiva, el català al carrer, i també al comerç, a la botiga i a l’activitat productiva. L’auge va ser de tal envergadura que grans empreses estrangeres, com la suïssa Nestlé, també etiquetaven els seus productes en català —avui, en canvi, Nestlé solament etiqueta en català l’aigua Viladrau.

Actualment, cent anys després, estem vivint una onada que manté paral·lelismes amb la que hem descrit: l’homogeneïtzació de bona part dels productes obliga els productors a diferenciar-los i, una vegada més, el disseny i la llengua confereixen una especificitat i distinció que atreuen un públic amatent a la innovació i al bon gust.