L’etiquetatge i les llengües mitjanes europees

20 de Juliol de 2020 | Actualitat
Legislació etiquetatge

El català, un mercat de 10 milions de parlants, és l’únic en què algunes empreses es permeten incomplir la legalitat vigent.

Totes les llengües europees de dimensions similars al català, o fins i tot menys parlades, tenen una llei que obliga a etiquetar les dades bàsiques dels productes en aquestes llengües. En països europeus on hi ha més d’una llengua oficial (per exemple, Bèlgica, Suïssa o Finlàndia) els parlants tenen lleis que els emparen, i les empreses (sobretot pensem en les grans multinacionals) respecten aquesta normativa i s’adrecen als seus clients en la seva llengua.

A Catalunya, la llei que regula l’etiquetatge és el Codi de consum de Catalunya. Segons estableix la normativa, ja des del 23 de juliol de 2011 tots els productes distribuïts al mercat català havien de tenir les dades obligatòries de l’etiquetatge (ingredients, dades de seguretat, data de caducitat, instruccions d’ús…) almenys en català.

Malauradament, gairebé una dècada després, la realitat és que els requisits lingüístics establerts al Codi de consum de Catalunya amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses. Aquest fet és preocupant, perquè desprotegeix els consumidors i perquè genera una competència deslleial al mercat. És a dir, hi ha empreses que compleixen la llei i altres no, i aquest fet és paradoxal en termes de regulació del mercat. Etiquetar en català en un context com aquest diu molt de la teva empresa, perquè la situa en el grup de les empreses que respecten i assumeixen la legalitat vigent.