El món de les joguines en l’àmbit lingüístic català

23 de desembre de 2021 | Actualitat
jocs i joquines en català

L’àmbit de les joguines i els videojocs és encara un dels espais en què s’ha d’avançar més en la tasca de normalització lingüística

L’àmbit de les joguines i els videojocs és encara un dels espais en què s’ha d’avançar més en la tasca de normalització lingüística. Aquesta tasca, cal adreçar-la tant a la sensibilització de consumidors (infants, nois i noies, i també mares i pares) com a la conscienciació del sector de les empreses productores i distribuïdores. Es tracta, doncs, de revertir una mancança històrica en la normalització de la llengua: el sector dels jocs i les joguines.

El procés de desenvolupament de la indústria de la joguina al domini lingüístic català s’inicia a finals del segle XIX i principis del XX al País Valencià, concretament a la província d’Alacant, i a Catalunya. Els motius que expliquen el desenvolupament de la indústria en aquestes zones són diversos, però en el cas d’Alacant es deu fonamentalment a la seva tradició artesanal i en el cas de Catalunya, a la seva industrialització primerenca.

En el cas del País Valencià, la indústria de la fabricació de joguines es va desenvolupar a partir de la creació, el 1902, de l’empresa Payá Hermanos SCVL a Ibi, municipi de la província d’Alacant i centre de la zona coneguda com la vall de les joguines. Aquesta vall de les joguines, anomenada, de fet, vall de Castalla, comprèn els municipis de Biar, Castalla, Ini, Onil i Tibi. Payá Hermanos es considera l’origen del primer clúster industrial de la península Ibèrica, ja que a partir de 1915 van començar a aparèixer empreses dedicades al desenvolupament de certs elements de la fabricació de joguines.

A partir dels anys 60 es va començar a introduir maquinària nova de transformació de plàstic i metall, fet que va permetre el desenvolupament industrial del sector. Les matèries primeres van determinar les categories de joguines que es fabriquen actualment, que en el cas del País Valencià són bàsicament nines i complements, vehicles muntables, joguines d’entorn i joguines d’exterior, mentre que en el cas de Catalunya són fonamentalment jocs de taula i encaixables.

A partir dels anys 80, el sector de la joguina va patir una gran transformació com a resultat de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. Aquesta entrada va obligar a fer una completa reestructuració, tant pel que fa a l’estructura empresarial com a l’estratègia. Durant el desenvolupisme la indústria havia tingut un fort creixement, mentre que a partir dels 80, com a resultat de la caiguda de la demanda i l’obertura de mercat, es va perdre competitivitat respecte de les empreses estrangeres. L’adaptació a aquests canvis s’ha basat en la reducció de la dimensió empresarial, la fragmentació del procés productiu (deslocalització) i l’entrada en el sector de les noves tecnologies.

De ple al segle XXI, toca normalitzar el sector, també, lingüísticament, per poder jugar sempre en català.