Què en sabem, de l’origen d’un producte?

3 de desembre de 2020 | Actualitat

Quan consumim un producte és important saber-ne l’origen per si volem comprar de proximitat o tenim interès de saber per quins processos o països ha passat. Abans, però, cal diferenciar-ne l’origen de la procedència.

Quan consumim un producte és important saber-ne l’origen per si volem comprar de proximitat o tenim interès de saber per quins processos o països, i en quines condicions, ha passat el producte en qüestió. Pel que fa a les operacions comercials, també és cabdal saber-ne l’origen perquè pot estar determinat per aranzels i les regles de mercat segons cada país, cosa que depèn d’alguns criteris. Abans, però, cal diferenciar-ne l’origen de la procedència.

L’origen fa referència al lloc on el producte ha estat elaborat o d’on s’ha obtingut. En aquest sentit, podem diferenciar entre productes produïts en només un país o en diferents territoris, l’origen del qual, en aquest últim cas, ve definit per l’últim país on hi hagi hagut una modificació determinant. La procedència d’un producte, en canvi, és el país d’exportació.

Així doncs, per conèixer els criteris que defineixen l’origen d’un producte cal consultar els tractats de lliure comerç: n’hi ha cinc. El producte totalment originari és aquell que és completament produït en un o més països que formin part del tractat. Per contra, aquells que han patit un canvi aranzelari són els que presenten materials de producció de procedència de països no integrants del mateix tractat, però que la seva transformació ha provocat un canvi de classificació aranzelari. També hi ha el criteri dels mínims, pel qual el valor de les entrades (l’input) d’origen distint d’un producte no poden suposar més del 7 o el 8 %. Si es respecta la condició, doncs, el producte es considera del país en què s’ha elaborat. D’altra banda, hi ha el criteri del valor del contingut regional, que presenta dues proposicions: la primera és el mètode de valor de la transacció, que estableix l’origen del producte a partir de la resta entre el preu de venda i el valor del material no originari; la segona és mètode de cost net, en què, seguint els procediments de l’anterior, es resta el valor dels materials no originaris del cost total de la producció. Finalment, el criteri de processos productius específics estableix originari un producte les primeres matèries del qual són d’altres països que són fora del tractat, però que han estat produïdes o transformades al país en qüestió.

Fet i fet, veiem que el procés d’assignació d’origen a un producte és més complex del que pot semblar. I si bé els productes estan sotmesos a uns criteris i a uns tractats internacionals de mercat, també han d’estar sota la legislació del país d’arribada, això és, respectar lleis com el Codi de Consum de Catalunya: que siguin lingüísticament responsables i respectin els drets dels consumidors.